SI US PLAU READ.What Què et sembla?

Fa poc, el meu millor amic durant molts anys i em vaig ficar en una discussió. Vaig començar a cridar i ell em va dir: "No em parlis com si parlar amb la teva mare", llavors ell també va dir: "No crec que som els millors amics mai més, estem creixent a part" Em va matar, imaginin el millor del seu AMIC dient això, de tota manera li vaig enviar el correu electrònic d'avui, què et sembla ...

Els meus espatlles es mantingui la pressió com el fons de l'oceà, pesa massa en la meva emoció, és com si està paralitzat, no vull moure estic hipnotitzat, tracte de lluitar contra ella, però l'empeny i estreny les llàgrimes dels meus ulls, jo només ho amaguen ningú ho sap, veu o podria donar-se compte, estic fart de tot el món i cada cosa, no vull pensar en el que serà demà, perquè només serà més merda, 14 anys la meva mare es malalta, no hi ha tensions en cada un dels meus relacions, de manera que ara on em porten, al meu millor amiga em diu que no eren els millors amics ja em mata dins meu creu, abans de jutjar-si us plau, escolteu-me , tinc aquesta merda en la veritat, però ara vaig a cridar, jo no sóc perfecte no hi ha dubte, de vegades parlo amb duresa, fins i tot a la meva pròpia mare, és una cosa que no sóc aficionat, però cal entendre que tenim un vincle , així que el que veu i sent que va molt més enllà, perquè tenim un oceà que acaba de veure un estany, imagina que la teva mare et desperta a les 4 del matí, gairebé sense respirar, panteix i panteix, el meu cor comença a colpejar, però he de mantenir la calma, si el meu maneres mor, també ho fa la meva mare, perquè veu més relaxat que és, més fàcil de respirar, per dins em moro de por amb els genolls estrenyent, però a l'exterior em recullen això és el que veu, als afores està en calma, col · loqui la seva mà al palmell de la mà, per dins estic pensant on diables està l'ambulància, mantenint el pànic en el és com aturar una allau, m'agradaria que podria haver estat allà amb mi almenys una d'aquestes nits , sense poder fer res veient com els meus lluites mare i les baralles, només per aire, és no només just, aquí a un any els meus pares es van divorciar, el meu pare es va allunyar, el meu germà va entrar a la marina de guerra, i em va quedar la meva mare, llavors ella es va emmalaltir, i em vaig espantar, tot va succeir tan ràpid, la meva vida va començar a acabar allà i llavors, el que abans era una família mitjana de quatre anys, es va convertir en només jo i prostrada en llit i els pobres, de GT i de televisió, per foodstamps i el benestar, dels gelats i espatlles, per a passeigs regulars d'ambulàncies als hospitals, de feliç amb mare i pare, a la casa i sola, Finalment, es van posar tan malament, que no anaven a fer-ho, hem hagut de moure prop de la família, simplement no pot prendre que, pel que es ven el cotxe, ple d'una Uhaul i sortir a la carretera, s'imagina en moviment a tot el país a només 16 anys d'edat, els meus amics i jo es va arraulir i va plorar, aquell dia una altra petita part de mi va morir, la música era el que em va ajudar a passar les nits fosques, algú em va robar el llibre de cap cd de la cabina de la Uhaul aquella nit, el dolent és que era un dels meus "amics", el que és un adéu, manera de fer les paus, sense llar i sense diners, sense amics ni broma, ni tan sols la música que m'ajudi a tirar endavant, però jo tenia la meva mare, una ràdio i la carretera, un camió i nosaltres dos que portin una càrrega pesada, vam haver d'utilitzar la major part dels diners per aconseguir una habitació a Flagstaff, ' fer que la seva asma actuat recuperar el dejuni, que a penes va aconseguir a través d'ell i estaven bé, llavors ens va punxar una roda al dia següent, allotjant-se en cases de familiars a l'atzar en el camí, que anàvem a fer, no importa el que facis o diguis , arribem a Indiana desembre de 2007, el groud cobert de neu, semblava el cel, ens allotgem en cases de familiars fins que vam pujar als nostres peus, vaig començar una nova escola només consumeix amb la derrota, em vaig anar a una escola on ningú sabia jo, tothom semblava mirar a través de mi, llavors em vaig trobar per fi una bona colla d'amics, que va ajudar a més d'alguna vegada ho sabrem al final, ha contribuït a alleujar una mica de la depressió, que significava el món que va causar una gran impressió, mare estava malalta i encara takin medicaments nous, que la va fer al · lucinar i en mal estat, amb el cap, així que ara em va despertar, no només per la falta de respiració, sinó també pel seu funcionament a la meva habitació cridant, a través de tota aquesta merda que sempre ho va fer a escola al dia següent, amb els ulls caiguts, tan cansat, el cap comença a balancejar-se, però no tenia nous amics que em ajudin a trobar una manera, em va donar una raó de ser, una raó per respirar, així que suposo que el que estic tractant d'expressar és que no em mira i només veu el que veu, perquè no van caminar en les meves sabates, mai es va dur pel meu camí, no tinc cap excusa per al que jo vull, ho faig a la meva manera, em causa ' He estat sola des que tenia 13 anys, que mai podia saber dels que pateixen, les moltes nits que m'amagava i vaig plorar, les nits que el nen mort en mi, perquè em vaig veure obligat a créixer massa ràpid, es va deprimir tant que vomito tan malalt, així que abans d'afanyar a jutjar a mi o la meva mare, obre els ulls sortir de sota de la coberta, i si et passa dir-li al teu millor amic no ho són, entén que pot ser tot el que tinc, de totes maneres que és veritat, si em coneixes saps que no et mentiria, així que no sempre qüestionar qualsevol cosa amb la meva mare i jo, així és com som i què estàs tan malament, i si tu no ets el meu el millor amic de llavors m'imagino que és molt temps.

Venda Casa Ràpida